Publicació: La mirada experta. Ensenyar i aprendre llengües

 

El CIREL, seguint els seus objectius de vincular la recerca i la innovació, en­carrega a sis experts un article que recull la seva mirada sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües en el moment actual.
Aquesta publicació és el fruit de la recerca universitària, rigorosa i fonamen­tada. El nostre objectiu és difondre’n els resultats, perquè arribin a la pràctica de l’aula i contribuir, així, a la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües. Els sis articles d’aquest recull donen pautes de reflexió i d’acció, i alhora obren interrogants i donen respostes a preguntes com les següents:

• Parlem d’aprendre llengua o d’aprendre llengües?

• Planifiquem i coordinem les llengües que s’ensenyen i que s’aprenen de manera simultània?

• Podem avaluar per aprendre i avaluar per motivar?

• Com desenvolupem la capacitat motivadora de la literatura?

• Què aporta de bo i de dolent Internet a les classes de llengua?

• Quins són els punts forts de les experiències més reeixides d’integració de continguts i llengües?

Paraules clau

Trencaclosques de mirades. Peces que encaixades configuren l'ensenyament-aprenentatge de les llengües.

Cafè - debat: La formació literària en l’aprenentatge de la llengua

Resum del debat dels assistents a l'entorn del tema: La formació literària en l'aprenentatge de la llengua.
 
Com desenvolupem a l’aula la capacitat motivadora de la literatura?

• La literatura permet aproximar a l’aula les diferents cultures i facilita el reconeixement i l’intercanvi entre l’alumnat.
• La participació en les activitats i esdeveniments culturals fora del centres, estimula la motivació de l’alumnat.
• La inclusió de la literatura en un projecte global d’autor és un bon incentiu per a l’alumnat.
• El treball interrelacionat del llenguatge escrit amb altres llenguatges: verbal, visual, plàstic, musical, corporal; és un element molt motivador.

Com aprofitem la presència a internet de textos literaris per a desenvolupar la competència lingüística i literària a l’ESO i al Batxillerat?

• Internet és la biblioteca virtual.
• Internet facilita la cerca de textos literaris vinculats a temes proposats per l’alumnat.
• Internet facilita vincular el text literari amb altres tipologies textuals visuals i auditives.

Està prou format el professorat per fer una tria adequada de textos literaris per a l’aula?

• A les facultats es dóna poca formació en literatura infantil i juvenil.
• En la carrera de Filologia no s’ensenya com motivar i ensenyar a l’alumnat.
• Per a fer una bona tria de textos cal tenir en compte: els interessos de l’alumnat, relacionar la lectura amb els temes treballats a l’aula, donar als alumnes la possibilitat de recomanar textos entre ells…

Afegiries alguna idea o algun comentari?  

Cafè - debat: Ensenyar llengües a l'època d'Internet

 





















Resum del debat dels assistents a l'entorn del tema: Ensenyar llengües a l'època d'Internet

Què creus que aporta de bo i de dolent Internet a les classes de llengua?

De bo
Internet permet l’accés a totes les llengües del món
Incorpora el llenguatge auditiu i la imatge al text literari
El llenguatge a través d’internet facilita la comunicació
Facilita la traducció dels textos en altres llengües.
Estimula la curiositat de l’alumnat i promou una major participació.

De dolent
La llengua perd puresa en la comunicació
La cerca d’informació que fa l’alumnat, es concreta en un “retallar i enganxar”

En què notes que Internet ha canviat els teus alumnes?

No saben elaborar la informació que troben. Abús del copiar i enganxar.
Tenen accés a informació hipertextualitzada
Tenen molts coneixements  dels temes que els interessen
Són més impacients, volen respostes ràpides.
Tenen més dificultats en centrar l’atenció

En què notes que Internet ha canviat la teva feina com a professor?

Canvi del rol del professor, de savi a facilitador.
El professor ha de guiar el treball i ensenyar a contrastar la informació.
Ha canviat la metodologia de treball a l’aula
Facilita el tractament de la diversitat i l’adequació als diferents nivells de l’alumnat
Comporta moltes hores de treball del professorat per fer la cerca i trobar els recursos
Facilita compartir material i informació amb altres professionals.

 

Afegiries alguna idea o algun comentari? 

Cafè - debat: Avaluar per motivar, avaluar per aprendre

Resum del debat dels assistents a l'entorn del tema: Avaluar per motivar, avaluar per aprendre. 1 de juny 2011

Es diferencien l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa? Com?

Com a concepte, es diferencien per l’objectiu:

• avaluació per a l’aprenentatge (incideix en el procés)
• avaluació de l’aprenentatge (informa sobre el grau d’assoliment)

Com a pràctica, els dos tipus d’avaluació han de convergir (les activitats d’aula poden ser formatives i sumatives alhora. 

  

Què fa l’avaluació formativa:

• motiva l’alumnat
• pren mesures per readaptar-se a les circumstàncies del grup concret.
• informa l’alumnat: què he millorat? què sé fer?/ què he de millorar? què no sé fer?

Què fa l’avaluació sumativa:

• informa les famílies
• aplica criteris de departament/nivell

Frases destacades: 

Expliquem massa com aprovaran, no el que aprendran.
L’avaluació ha d’influir en la motivació.
L’avaluació és formadora quan l’alumnat comparteix el procés.
El professorat no pot canviar el sistema d’avaluació que li imposen (criteris de departament, de nivell, de centre…).
 
Un bon professor ha de ser un bon avaluador?  

L’avaluació va lligada a la tasca docent i és una de les destreses professionals. 

Què fa un bon professor - avaluador:  

• té en compte l’avaluació per a l’aprenentatge / de l’aprenentatge
• avalua el procés d’aprenentatge
• posa l’èmfasi en el procés
• no centra l’interès en la nota final
• marca uns objectius compartits amb l’alumnat
• crea unes activitats per avaluar els objectius
• dóna retroalimentació
• preveu eines d’avaluació que recullen el procés d’aprenentatge
• detecta què aprenen i què no aprenen els alumnes
• comparteix els instruments d’avaluació amb els altres companys

Una avaluació d’aula pot ser eficaç i eficient? 
 L’avaluació d’aula hauria de ser eficaç i eficient, però depèn de molts factors:

• grup d’alumnes
• temporització
• llengua oral vs llengua escrita
• com avaluar a l’aula tot el que es fa a fora
• grups grans vs petits

Suma de variables que fan que una avaluació sigui eficaç i eficient:

• objectius clars i compartits
• disseny de les activitats ajustat als objectius
• feedback de qualitat a l’alumnat

S’ha de donar espai a la reflexió de l’alumne: co-avaluació.

Frases destacades:
L’eficiència i l’eficàcia s’obté si els objectius estan ben definits.
El professorat tendeix a complicar les activitats d’avaluació: la clau està en el disseny de les activitats.
L’alumnat ha de ser coneixedor dels objectius i del que s’avaluarà.

Afegiries alguna idea o algun comentari? 

Cafè - debat: Educar per al plurilingüisme

Resum del debat dels assistents a l'entorn del tema: Educar per al plurilingüisme. 1 de juny 2011 

                                                             

Parlem d'aprendre llengua o d'aprendre llengües?

Aprendre llengua implica aprendre llengües

• La llengua amb un criteri integrador inclou la possibilitat d’altres llengües
• Integració curricular
• Potenciar la relació entre llengües veïnes
• S’ha de fomentar la relació transversal entre llengües
• Cal fomentar una llengua vehicular i compartida
• Aprendre una llengua és sempre una experiència emocional

Grau de coneixements de les llengües

• Quantes més llengües s’aprenen, més facilitat s’aprenen les altres
• Costa fer la immersió en cadascuna de les llengües
• Graus de coneixement i aprofundiment divers entre les llengües
• Cal promoure el coneixement de la llengua materna del país
• Cal ensenyar llengües per fomentar la comunicació
• Cal partir del coneixement consolidat d’una llengua

Algunes preguntes:

• Quantes llengües diferents es poden proposar? Quines llengües?
• Un ensenyament monolingüe és acceptable?
• Què passa a les aules amb un alt percentatge d’estrangers?
• Què volem i què s’està fent?

Com es pot promoure a l'aula la creació de textos reflexius?

Quan?

• El text reflexiu no s’ha de limitar a l’aula de llengua.
• Deixar espai a l’aula per a l’intercanvi i l’opinió.

Com?

• Promoure aquest tipus de text a partir d’un altre text
• A partir de preguntes no estereotipades
• Escriure sobre alguna cosa que els agrada
• Recollir el procés metacognitiu en les diferents àrees
• Important que s’acompanyi la tasca
• La reflexió promoguda per l’associació (experiències, persones, records…)
• A partir de la conversa
• És important que el text el faci el professor. L’experiència resulta millor
• Procés de sensibilització que ajuda els altres a fer la reflexió
• Un text reflexiu es fa amb la L1 i pel fet d’haver-ho de traduir a altres llengües pot causar interferències i no expressar la seva reflexió prou clarament
• Proposta de deixar un espai de temps en qualsevol activitat perquè qualsevol alumne pugui manifestar-se.
• Aprofitar els nens plurilingües amb consciència de la seva situació per motivar a la resta de l’alumnat
• Explicar un conte a partir d’una tercera persona, despersonalitzant, per després donar peu que l’alumnat pugui i sàpiga expressar-se, i connectar-ho amb la seva vida emocional

Quins criteris es poden seguir a l'hora d'analitzar els relats de vida lingüística?

Analitzar o avaluar?

• no s’ha d’analitzar: un text serveix per comunicar-se
• qualsevol text s’ha d’analitzar, sempre se’n treuen coses
• quan es redacta el text ja es pren consciència
• amb cada relat, cada persona ja fa el seu propi judici, ja s’analitza. No l’ha d’analitzar ningú més

Compartir:

• els relats amb tot l’alumnat
• no necessàriament són per compartir

Per a què?

• Es tracta de fomentar una actitud, no només d’ensenyar llengua
• Diferents llengües i una mateixa cultura (cat-Cast)
• Diferents llengües i diferents cultures (alumnat nouvingut)
• Aprenentatge per expressar sentiments
• Actituds, creences i processos. A partir d’aquí s’haurien d’analitzar els relats de vida.

Preguntes:

• Presència de diferents llengües en el relat: tots els àmbits? Tots els entorns? Vinculacions emocionals?
• Relat únic? Variable en el temps? (anàlisi longitudinal)
• Diari d’alumne?
• Comparació de les percepcions de l’alumne amb la realitat amb les percepcions de les persones de l’entorn de l’alumne?

Afegiries alguna idea o algun comentari?  

Cafè - debat: Tractament integrat àrees de llengua

 

Resum del debat dels assistents a l'entorn del tema: El tractament integrat de les àrees de llengua. 1 de juny 2011

Què entenem per comunicació? Què entenem per usos lingüístics?

• La comunicació és una necessitat, és interacció i vas més enllà de la llengua.
• La llengua és una eina de comunicació i de coneixement: és imprescindible.
• Els usos han d’estar relacionats amb situacions comunicatives. Per exemple, el treball per tipologies ens ajuda a desenvolupar contextos comunicatius.   
• Hi ha la dificultat de compartir un mateix enfocament en tot el professorat.

 Hi ha espai per a la reflexió en els usos lingüístics per a la comunicació?

• Projecte lingüístic de centre, general i concretar en les programacions.
• Convindria una coordinació metodològica, que els diferents departaments es posin d’acord en les programacions i compartir coneixements. S’ha de facilitar aquesta coordinació (també a primària!)
• Propostes metodològiques similars.
• Programació transversal: per aprendre a través de les 3 llengües i a través de totes les àrees.
• Treballem tots els conceptes a totes les llengües.
• Cal un espai per a la planificació coordinada de les llengües que s’ensenyen i que s’aprenen. En aquest espai hi hauria d’haver:
• Consciència que els idiomes comparteixen unes habilitats comunes, que cal explicitar: processos d’escriptura, de lectura, microhabilitats (resum, expressió).
• Tipologia textual
• Estratègies comunicatives que facin visible els processos.
• Adequació a les necessitats de comunicació.

• Actualment les àrees de llengües es consideren com a matèries diferents.
• Convindria consensuar i compartir la nomenclatura dels conceptes.
• Cal una formació de professorat de diferents idiomes, en el sentit de compartir les bases conceptuals. 
   

 

 

Afegiries alguna idea o algun comentari?